Creus que en una nota tècnica d’assegurances es pot parlar dels Rolling Stones, de Madonna o de Rosalía? Doncs “tra-tra”: sí.
Quan un artista marxa de gira, les il·lusions de tots els fans es posen en marxa. Què sents quan et diuen que el Boss o Ed Sheeran venen a tocar al Palau Sant Jordi? Probablement una barreja de tremolor a les cames i una pressa insana per tenir una bona Wi-Fi per a navegar el més ràpidament possible per Ticketmaster i poder accedir a la millor entrada, tingui el preu que tingui. Però a banda de les il·lusions i les presses, també es posa en marxa un engranatge gegant de logística i infraestructura perquè aquest concert, el teu concert, el millor concert al què segurament assisteixis mai, es pugui celebrar sense cap imprevist. Però… i si sorgeix algun imprevist? En aquesta nova nota veurem quins escenaris de risc s’il·luminen cada vegada que el teu artista preferit visita la teva ciutat i com actuem el sector assegurador per intentar pal·liar la tragèdia que significaria que Bob Dylan, Justin Bieber o U2 no poguessin celebrar el seu concert.
Barcelona. 1 de juny. Són les 19.25H. Cada vegada falta menys perquè Dua Lipa salti a l’escenari i sonin contradictòriament els primers acords de Don’t start now. Tu portes evidentment 6 hores fent cua, a l’espera que s’obrin les portes per aconseguir el millor microespai a la pista que et permeti respirar casi sobre l’escenari. La teva amiga Martina i tu correu pels passadissos com si no existís un demà quan, baixant les escales, ella rellisca per culpa d’una Coca-Cola abocada al terra accidentalment i cau rodolant fent un fatídic doble tirabuixó enrere. Resultat: trencament del cúbit i el radi i 5 punts a la cella. Aquí és on actuaria la general liability o la RC general del promotor del concert per a indemnitzar a l’accidentada a través de la garantia participants and spectators medical. Però imagina que en vers de la Martina, l’accidentat fos en Robert, un membre de l’staff tècnic de so de la Dua Lipa. En aquest cas actuaria la employer liability o RC patronal, ja que en Robert no és un tercer ni un espectador, sinó un treballador relacionat contractualment amb el promotor del concert.
El cert és que en Robert és realment un desgraciat, ja que fa un parell de mesos ja va patir un altre incident laboral. En aquest cas va ser a Madrid, en el WiZink Center, on tocava Cat Stevens. L’artista londinenc iniciava la seva gira per Europa. La seva primera parada era Madrid. De forma que uns dies abans, partia de Londres un vaixell amb desenes de contenidors amb els amplis, els llums i tot l’atrezzo dels quals en Robert era el responsable. No només l’embarcació va embarrancar a les costes del Cantàbric fent que les mercaderies arribessin 3 dies tard, sinó que durant la descàrrega en el port de Donosti, un operari no va calcular bé la magnitud de la força de la grua i va aixafar el contenidor amb tots els instruments de la banda. Pobre Yusuf… Pobre Robert…! Aquí és on entraria en acció la pòlissa de transports o més tècnicament la pòlissa de mercaderies marítimes amb Institute Cargo Clauses ICC A. Afortunadament aquesta incidència es va poder resoldre a temps i tots els fans van poder gaudir del mític “oh, baby, baby, it’s a wild world…”.
Però, ai, Robert, la cosa només havia fet que començar, oi? El què realment feia perdre la son al Robert no era el Cat Stevens, ni la Dua Lipa, ni tan sols una possible i terrible rebrotada del SARS-CoV-2, sinó el concert que se celebraria a Berlín el proper mes de novembre. Allà es disposaven a fer una nova aparició estel·lar ses satàniques majestats, els Rolling Stones.
Aquí no serveix una pòlissa de responsabilitat civil, ni una pòlissa de danys materials, ni una pòlissa de transport… Aquí la salvació d’en Robert seran les contingències.
És popularment coneguda l’extravagant afició de Keith Richards per les substàncies barbitúriques i les escalades a cocoters. Un concert sense el gran guitarrista de Dartford estaria condemnat a la cancel·lació absoluta. Aquí és on actuaria la pòlissa de contingència, més específicament la de cancel·lació d’esdeveniments.
Parlàvem abans de les il·lusions d’assistir a un concert del teu grup preferit. Unes il·lusions només quantitativament equiparables a la de milions d’euros que es mouen en una vetllada d’aquestes característiques: el lloguer del recinte, els equips instrumentals de so, llum, el valor econòmic de les entrades, els sous i salaris dels centenars de treballadors tècnics, del promotor, el productor, els músics de la pròpia banda… I tots tranquils perquè a Berlín no hi ha cocoters.
Però quines altres contingències poden succeir? Imagina que el recinte on se celebra el concert és a l’aire lliure i cau la major tempesta de l’any. El concert s’hauria de cancel·lar per climatologia adversa, i els diners de les entrades caldria retornar-los als espectadors i totes les despeses ja hauries estat liquidades als diferents proveïdors del show: aquí és on actuaríem els asseguradors i indemnitzaríem als representats legals de l’organització per fer front a tots aquests costos.
Parlàvem abans de l’afició voraç d’en Richards per escalar cocoters. El concert també es podria cancel·lar per incompareixença de l’artista. En aquest cas novament caldria indemnitzar als espectadors i als proveïdors, que ja han pagat per un show que mai veuran. Les estadístiques són aquí un element vital per a nosaltres, que ens ajuden a través del càlcul actuarial a determinar quin percentatge de risc tenen uns artistes o uns altres. Sens dubte, la tristament desapareguda Whitney Houston era una de les assídues a l’absentisme. Al igual que la inigualable Amy Winehouse. Diguem-ne que no eren valors especialment segurs a l’hora d’assegurar-les.
Ja has pogut veure una petita mostra de com de connectat estar el sector assegurador amb altres disciplines que aparentment semblen molt llunyanes, sent en aquest cas un sector estratègic i necessari per poder realitzar una gira musical. Una gran part dels pressupost dels artistes està destinat a l’assegurança. No només per a garantir la viabilitat del seu concert, sinó per veure garantit el seu futur patrimonial i musical. Qualsevol artista et podria dir quin percentatge del seu pressupost va destinat al sector assegurador: entitats, companyies, brokers… I si no t’ho creus, pregunta-li als Rolling Stones.
8 de desembre de 2021.
Marc García.
Director tècnic J.Camps SL
